A les muntanyes desèrtiques de l’Iran, hi vivia un xai solitari, en Babaí, solitari fins que amb molta cura va aconseguir el jardí més magnífic, tot ple de flors, plantes i animals de tots tipus. Nosaltres li vam ajudar al Racó, i com si fos el centre d’un tapís hem confeccionat una colorida catifa, “la catifa de Farah”, com la nostra amiga iraniana.
A la catifa persa més antiga es va trobar aquesta inscripció: “Com que no tinc un refugi, tu ets el meu llindar y la meva única riquesa”… En Babaí té el seu refugi al bosc dels germans Grimm. Mai tornarà a estar sol amb la nostra catifa. Aquesta ja forma part de la nostra riquesa al Racó.
